UNITAT 1- L’ACTIVITAT ECONÒMICA

ÍNDEX

1.Necessitats i béns econòmics

          1.1 L’economia

          1.2 Els béns econòmics

          1.3 La producció de béns al llarg de la història

2.Els factors de producció i els sectors econòmics

2.1 Els factors de producció

2.2 Els sectors econòmics

3.Els agents econòmics i el món laboral

          3.1 Els agents econòmics

            3.2 El món laboral

            3.4 El sector públic

4.Sistemes econòmics

            4.1 L’economia de mercat

            4.2 L’economia centralitzada

            4.3 El sistema mixt

5.Indicadors econòmics i socials

5.1 Els indicadors econòmics

5.2 Els indicadors socials

1. Necessitats i béns econòmics

 1.1 L’economia

L’economia és la ciència que estudia les activitats que fan les persones per tal de satisfer les seves necessitats. No es refereix a una ciència experimental com la física o la química, sinó que es una ciència social que estudia la cooperació dels éssers humans a l’hora de produir i intercanviar béns i serveis.

1.2 Els béns econòmics

Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb béns i serveis que es poden comprar o produir.

Hi ha béns lliures que són il·limitats o molt abundants, com el sol i l’aire, que no tenen una utilitat estrictament econòmica. Per l’altre costat estan els béns econòmics que són escasos i tenen un valor al mercat, és a dir un preu.

Per tant d’obtenir aquests béns, l’activitat econòmica preveu tres etapes:

-Producció: És la fase inicial de l’activitat econòmica que consisteix a combinar diversos factors (recursos naturals, capital, treball…) per tal d’obtenir els béns o els serveis requerits.

-Distribució: És la fase que consisteix en fer arribar els béns produïts als seus consumidors.

-Consum: És l’última etapa de l’activitat econòmica per la qual les persones consumeixen els béns o utilitzen els serveis que satisfeixen les seves necessitats.

-------------

Hi han diferents tipus de béns, com:

-De consum: Satisfeixen directament les necessitats del consumidor. (Tablet)

-De capital: Serveixen per produir altres béns. (màquina de cosir)

-Complementaris: Són necessaris per satisfer una mateixa demanda. (gasoil)

-Substitutius: Competeixen per satisfer mateixa demanda. (les ulleres i les lentilles)

-Públics: Són de l’administració i estan a l’abast dels ciutadans. (carretera)

-Privats: Pertanyen a persones o entitats concretes. (chaleco salva vides)

-Duradors: Es poden usar diverses vegades. (Llibres)

-No duradors: Deixen d’existir en el moment en el que es consumeixen. (gelat)

  1.3 La producció de béns al llarg de la història

Els grups humans del paleolític vivien de tot el que el medi els oferia. Les seves activitats eren la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits. Les eines que utilitzaven eren molt senzilles, fabricades amb pedra, os i fusta.

Fa 10.000 anys es va iniciar la revolució neolítica i es van desenvolupar l’agricultura i la ramaderia, activitats econòmiques que van fer necessària la fabricació d’eines més complexes. A més també van aparèixer els artesans, que fabricaven eines per intercanviar-les amb els altres membres de la comunitat. 

Poc a poc, l'ésser humà, va anar millorant les seves tècniques de producció fins obtenir excedents, és a dir, quantitats de productes superiors a les que poden consumir.

La segona revolució econòmica es va produir a començaments del segle XVIII, aquesta revolució es va anomenar Revolució Industrial. Gran Bretanya en va ser el bressol i va tenir una difusió molt ràpida. La anomenada industrialització es va caracteritzar per l’ús a gran escala de noves fonts d’energia i de màquines que permeten un ritme de producció molt més elevat que en èpoques anteriors. L’organització del treball i el model de societat amb l’aparició del proletariat també va cambiar.

2.Els factors de producció i els sectors econòmics

2.1 Els factors de producció

Per produir béns i serveis són necessaris els factors de producció, que són:

-Els recursos naturals: Per produir molts béns, són necessàries les matèries primeres que obtenim de la natura: minerals, boscos, aigua, terra, etc.

Hi ha dos tipus de recursos naturals: els renovables i els no renovables, els renovables no s’acaben mai, però els no renovables són recursos limitats.

-El treball: És un dels factors més importants en l’economia, ja que no es pot entendre la producció dels béns sense el treball humà. La majoria de la població ocupada treballa per a empreses o per al sector públic, és a dir, treballa per compte d’altri, però també hi ha treballadors autònoms que treballen per compte propi. Aquest últim sector està augmentant de manera notaria aquests últims anys.

-El capital: És un factor de producció que està constituït bàsicament pels immobles (fàbriques, tallers…), per les màquines i les eines, i també pels diners que es necessiten per invertir o per fer els pagaments. El capital pot ser:

    ºEl capital físic: Fa referència a tots els elements materials ( els edificis, la maquinària i les eines).

    ºEl capital humà: Consisteix en la qualificació, els coneixements, la formació i l'experiència dels treballadors que intervenen en el procés productiu.

    ºEl capital financer: Són els diners de què es disposa per adquirir el capital físic, per finançar-ne el manteniment i la reprovació, i per fer els pagaments dels impostos i dels salaris dels treballadors. 

2.2 Els sectors econòmics

La població activa es distribueix en tres grans sectors econòmics:

-Sector primari: Són totes les activitats econòmiques relacionades amb l’obtenció de béns i recursos del medi físic. (Agricultura, ramaderia, explotació forestal, pesca i mineria).   

-Sector secundari: Són totes les activitats econòmiques dedicades a la transformació de les primeres matèries en productes manufacturats. 

-Sector terciari: Són totes les activitats econòmiques relacionades amb els serveis i aplega activitats tan diverses com el comerç, els transports, les comunicacions, les finances, el turisme, l’hostaleria, la sanitat, l’ensenyament, l’Administració pública, etc. El que tenen en comú totes aquestes activitats és que no produeixen béns o objectes visibles, sinó serveis per a les persones o per a les empreses.

       3.Els agents econòmics i el món laboral

 3.1 Els agents econòmics

Són aquells que duen a terme les activitats econòmiques que consisteixen en la producció, la distribució i el consum. Hi ha tres tipus d’agents:

-Les famílies: Són unitats econòmiques de consum que poden estar formades per una o més persones que utilitzen els recursos econòmics que provenen dels seus salaris i rendes per comprar béns i serveis.

-Les empreses: Són els agents de producció i distribució de béns i serveis. Poden ser privades o públiques. Pel que fa a les empreses privades, n'hi ha de diferents tipus:

   

      ºL’empresa individual: El propietari de l'empresa és una sola persona, que la controla i en rep els possibles beneficis.

    ºL’empresa col·lectiva: L'empresa és iniciativa d'un grup de socis que en comparteixen la propietat de manera proporcional al capital invertit.

-L’estat. El sector públic: Hi ha empreses que depenen de l'Estat o d' organismes públics. Aquestes empreses generalment es dediquen a serveis bàsics o bé a sectors com I' energia i les comunicacions. Aquestes empreses es financen, bàsicament, mitjançant els impostos que paguen les famílies i les empreses privades.

 3.2 El món laboral

La població activa és la que treballa i exerceix una activitat remunerada (població ocupada), i la que està en disposició d'incorporar-se al món del treball i busca feina (població aturada). La població no activa engloba tots aquells que no duen a terme un treball remunerat i que o bé no estan en condicions de fer-ho o bé no pretenen fer-ho en un moment determinat: la mainada, els joves en edat laboral que estudien, les mestresses de casa, els jubilats, les persones que no poden treballar per motius de salut i els qui viuen de renda.

El mercat laboral està constituït per l'oferta i la demanda de treball. La demanda de treball prové bàsicament de les empreses i el sector públic, que necessiten mà d'obra per dur a terme les seves activitats.L'Estat intervé en el mercat laboral per tal de regular-lo mitjançant lleis i normatives. El mercat laboral és força rígid, és a dir, no crea nous llocs de treball de manera accelerada o il·limitada.

 3.3 El problema de l’atur

La pèrdua de la feina o la impossibilitat de trobar-ne és un dels problemes econòmics i socials més importants en tots els països. L'atur afecta principalment col·lectius com els joves sense experiència laboral, les dones i les persones més grans 45 de anys. També poden tenir greus dificultats per trobar feina persones amb poca formació acadèmica o professional.Es pot mesurar mitjançant la taxa d'atur, que reflecteix el percentatge de població activa que no treballa, i és un indicador de l'evolució del mercat laboral.

3.4 El sector públic

Les funcions del sector públic tenen una gran importància en l’activitat econòmica:

-Estableix la normativa que regula la totalitat de l’activitat econòmica, tant la pública com la privada

-Presta serveis públics (sanitat, ensenyaments, administració, neteja…)

-Promou l’activitat econòmica amb la construcció d’infraestructures i equipaments, i la prestació de serveis.

-Atorga subvencions i crèdits per incentivar l’activitat econòmica del sector privat.

-És consumidor d’una gran quantitat de béns i serveis produits pel sector privat. 

Anomenem sistema econòmic: el conjunt de mecanismes que controlen la producció dels béns i els serveis que satisfan les necessitats bàsiques d'una societat. En el món contemporani s'han definit dos grans models económics: el capitalista, o d'economia de mercat, i el socialista, o d'economia centralitzada.

               4.Sistemes econòmics

El sistema capitalista o l'economia de mercat és, amb variacions, el sistema més estès actualment. Presenta les següents característiques:

4.1 L’economia de mercat

-Propietat privada dels mitjans de producció.

-L'Estat té una intervenció nul-la o molt limitada en els afers econòmics.

-Protagonisme del lliure mercat. Les lleis de l'oferta i la demanda regulen la producció i els preus.

-L' obtenció del màxim benefici és l'objectiu bàsic de tota activitat econòmica.

  4.2 L’economia centralitzada

El model socialista va ser un sistema molt estés a partir del final de la Segona Guerra Mundial. Avui dia, però, aquest model està en crisi i molts países socialistes han fet la transició cap a una

economia de mercat. Tanmateix, encara és seguit per estats com Cuba, el Vietnam, la Xina i Corea del Nord. 

Aquest sistema es caracteritza per:

-L'Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.

-La propietat privada és molt reduïda o esta completament abolida.

-L'Estat dirigeix i planifica totes les activitats econòmiques, decideix que es produeix i en quina quantitat.

4.3 El sistema mixt

Val a dir que, malgrat que el sistema capitalista és el majoritari, aquest model canvia entre uns países i uns altres en funció del nivell d'intervenció de l'Estat en l'economia.

En general, a la majoria de països capitalistes, l'Estat té un important paper economic, garanteix la propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la política laboral i social.

5.Indicadors econòmics i socials

5.1 Els indicadors econòmics

Faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de futur del' economía del país. 

Els més importants són:

-Producte interior brut (PIB), que correspon al valor de béns i serveis produïts durant un any en un país. El PIB per habitant s' obté dividint el PIB d'un Estat perla seva població.

-Producte nacional brut (PNB), que correspon al valor de béns i serveis produïts per un país (PIB), del qual s'ha restat la part generada pels estrangers presents al país i s'hi ha sumat la part generada pels ciutadans del país a l'estranger.

-Índex de preus del consum (IPC). Amb aquest indicador es valoren els preus d'un conjunt de productes per saber com evoluciona el cost de la vida: aliments i begudes no alcohòliques, vestit i calçat, habitatge, parament de la llar, sanitat i ensenyament, transports i comunicacions, esbarjo i cultura,etc.

-Inflació. És l'augment dels preus dels productes.

-Dèficit públic. És l' excés de la despesa d'un Estat per damunt dels ingressos.

-Deute públic. És el conjunt de deutes que l'Estat manté amb els particulars o altres estats.

5.2 Els indicadors socials

Es tracta d'una sèrie de dades que ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una incidència directa sobre la població, i que reflecteixen situacions reals de riquesa o pobresa d'un país. Se centren tant en aspectes demogràfics com educatius, sanitaris,mediambientals i socials. Alguns d'aquests indicadors són la taxa de mortalitat infantil, esperança de vida, l'índex d'escolarització, la taxa d'alfabetització, el nombre de metges i llits d'hospital per cada 1.000 habitants, i la despesa pública en salut, educació i recerca. Alguns índexs agrupen diverses variables, com és el cas de l'índex de desenvolupament humà (IDH).